UN PINGÜÍ A LA PLATJA

Un pingüí a la platja
En Nil era una gavina que sobrevolava la platja buscant alguna deixalla per menjar quan va veure en Pini, un pingüí molt jovenet que acabava d’arribar a aquell indret poques hores abans. Portava un barret de palla i unes ulleres de sol fosques i estava tombat en una hamaca prenent el sol.
-Què hi fa un pingüí per aquí?-
-He vingut buscant la bona temperatura que hi ha en aquest paratge tant bonic.- digué.
-Però aquest no és lloc per un pingüí!- exclamà en Nil.
-Per què?-
-Els pingüins viuen a l’Antàrtida i els agrada el fred, la neu i el gel.-
-Doncs a mi no m’agrada el fred s’està molt millor aquí!- digué en Pini una mica molest.
-Doncs si et quedes gaire temps per aquí se’t posarà el bec vermell i se’t cauran aquests pèls tan estranys que tens!-
-No són pèls estranys, són plomes!- Replicà enfadat en Nil.
Mentre parlaven va aparèixer la Zaida, una gavina amiga d’en Nil que, sense preguntar, es va afegir a la conversa.
-Oi tant que és estrany aquest pèl! I que estiguis aquí prenent el sol encara ho és més!-
Mica en mica s’anaven afegint més gavines a la conversa que feien dubtar cada cop més al pobre Pini amb més comentaris. Totes hi deien la seva: “un pingüí no pot anar a la platja perquè no sap caminar per la sorra”, “un pingüí no pot tombar-se en una hamaca perquè no es podrà aixecar”, etc.
El pingüí es va aixecar de l’hamaca com va poder, va recollir les seves coses i  va sortir d’entremig de les gavines marxant capcot d’aquella platja tan agradable.
-Això mateix! Ves-te’n ocell estrany!- Cridà la Zaida.
-Si ni tan sols sap volar!- Deia rient en Nil.
En Pini es resistia a marxar d’aquell lloc paradisíac i abans d’anar-se’n es va asseure en un banc a observar per últim cop aquella platja i aquell mar tant blau. Al costat, i quasi bé sense adonar-se’n, i havia un Ós Polar que tot mirant-lo li digué amb to imperatiu:
-Agafa les teves coses i vine amb mi a prendre el sol a la platja!-
-Com dius?- preguntà en Pini sorprès.
-Aquestes gavines sempre fan el mateix. No volen estranys a les seva platja, però no és seva i jo ja fa temps que els hi vaig deixar clar. Ara els hi demostrarem que un Ós Polar i un pingüí poden viure on es proposin viure i que no els importa gens el que diguin els demés.-
En Pini va dubtar per uns moments. Aquelles gavines li havien fet creure el que elles havien volgut, però ell sabia dins seu que el que deien no era veritat i que el que veritablement importava era el que creia ell. Així doncs, va fer cas al seu nou amic l’Ós Polar i va tornar a aquella platja.

Les gavines en veure’ls els van sobrevolar durant una estona però en veure que no marxaven van anar desapareixent deixant-los tranquils i feliços prenent el sol en aquell paradís.

 FI