DES DE QUAN MENGEM PANELLETS?

 

Busquem l'origen del dolç més típic de Tots Sants i de la Castanyada

Els panellets són uns dolços molt típics per al dia de Tots Sants, que se celebra l'1 de novembre.

La festa de Tots Sants es va intituir al segle VII, que el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, dedicat a les divinitats de l'antic imperi, va decidir que el consagrava a la Mare de Déu i als màrtirs del cristianisme.

La decisió de recordar els morts el dia després de Tots Sants es va pendre segles després. Segons alguns historiadors, els panellets poden ser una evolució d'antics àpats funeraris celebrats en moltes poblacions de la Catalunya vella, ja que era costum fer un dinar quan moria un familiar.

Una altra explicació de l'origen dels panellets té a veure amb l'ofici del campaner. Per Tots Sants, els campaners havien de tocar a difunts durant tota la nit.

Per tal que la feina no fos tan pesada, durant la nit alguns veïns s'apropaven a l'església i compartien amb ells fruits secs, galetes, dolços i vi dolç. 

D'aquest origen n'ha sorgit la Castanyada, que recorda el costum de menjar castanyes, moniatos i panellets.

Els panellets a Lleida s'anomemen 'migetes', i també són unes postres tradicionals al País Valencià i Eivissa.

A dia d'avui, el guarniment del panellets pot ser molt variat. A par de clàssic de pinyons es fan servir ametlles, avellanes, coco, cirera, xocolata, etc.

RECEPTA ORIGINAL

Ingredients: (per a 4/6 persones)

• 250 g de sucre de llustre 
• 500 g d'ametlla ratllada
• 3 ous

Preparació

En un bol poseu el sucre i l'ametlla ratllada de Can Gispert, remeneu-ho bé i afegiu-hi els ous sense batre.

Treballeu aquesta pasta fins que quedi ben fina. Deixeu-la reposar 24 h (si no teniu temps, treballeu la pasta més estona sense deixar que s'estovi massa) i ja teniu a punt la pasta mare dels panellets, el massapà.

Per a aquells que vulguin provar-ho, els farem un suggeriment: substituïu l'ametlla per la mateixa quantitat d'avellanes i feu el mateix. 

Les avellanes les podeu moldre amb pell. Si la massa us queda massa seca podeu afegir-hi un raig d'aigua i un altre ou. Amb aquest massapà ja podeu fer panellets del que vulgueu: de pinyons, d'ametlla (palet o granet), de coco, de cireres confitades, de codonyat artesà, de llimona, de xocolata, de café o de taronja.

• Pinyons: feu petites boletes, passeu-les per clara poc batuda i després cobriu-les amb els pinyons i pinteu-les amb rovell d'ou. Perquè els pinyons s'enganxin bé, tingueu les mans humides.

• Ametlla torrada: doneu a la pasta forma de mitges llunes, pinteu-les amb rovell d'ou i cobriu-les amb l'ametlla granet.
  
  

  

• Coco: mescleu el massapà amb una part igual de coco, ben barrejat. Doneu-los forma de piràmide.

• Cireres confitades: feu boletes aixafades i al mig poseu-hi mitja cirera.

• Codonyat: talleu una tira estreta de codonyat i emboliqueu-la amb la massa. Talleu-ho a trossos d'1 cm de gruix. 

• Llimona: barregeu el massapà amb la pell ratllada d'una llimona i unes gotetes de suc. Feu-ne boletes, les arrebosseu amb sucre o bé ou batut.

Un cop fets els panellets, coeu-los al forn una mica fort durant 10 min. Els panellets s'assequen a mesura que es refreden i són més bons si es deixen reposar un dia o dos.